Malerudeveure't: Resultats de la cerca de cometas

78. Marina Lewycka. La petita història dels tractors en ucraïnès
79. Scot Fitzgerald. El extraño caso de Benjamin Button
80. Marjana Satrap. Persépolis
81. Henning Mankell. La quinta mujer
82. Roberto Bolaño. El gaucho insufrible
83. Carles Soldevila. Fanny
84. Antoni Tabucchi. Rèquiem
85. J.M.G. Le Clézio. L’africà
86. Henning Mankell. Zapatos italianos
87. Pons Ponç. Nura
88. Mònica Zugstovà. Jardí d'hivern
89. Primo Levi. Si això és un home
90. Jordi Coca. La noia del ball
91. David Martí. Les bruixes d'Arnes
92. Daniel Glattauer. Contra el vent del nord
93. Use Lahoz. Los Baldrich
94. Delphine de Vigan. No i jo
95. Bernardo Atxaga. Siete casas en Francia
96. Llucia Ramis. Egosurfing
97. Arnaldur Indridason. La mujer de verde
98. Marius Torres. Poesies i altres escrits
99. Àfrica Ragel. La moneda del malfat
100. Jesús M. Tibau. Una sortida digna
101. Xavi Casinos. Tren de venganza
102. Barry McCrea. Literati
103. Cesare Pavese. El bell estiu
104. Javier MArias. Corazón tan blanco
105. Antoni Vives. El somni de Farringdon Road
106. Eduard Màrquez. L'últim dia abans de demà
107. Ismail Kadare. Tres cants tristos per Kosovo
108. David Castillo. El cel de l'infern
109. Javier Pérez Andújar. Todo lo que se llevó el diablo
110. Jordi Puntí. Maletes perdudes
111. Ferran Torrent. Espècies protegides
112. Arturo Pérez Reverte. El Asedio
113. DD.AA. Il·lusions i incerteses

114. Alessandro Baricco. Emmaús
115. Bernardo Atxaga. Esos cielos
116. Juan Gabriel Vásquez. Los informantes
117. José Saramago. El viatge de l'elefant

28 d’octubre del 2008

De lectura: som arribats a la cinquantena...

Amb el post anterior vaig fer la ressenya 50 que publico en aquest blog. Buf! Pas mal de tout! En dos anys 50 llibracos. N’he llegit algun més però m’ha fet mandra ressenyar-los. I en tinc mitja dotzena més de ressenyes pendents a la cua... (Hosti! si les cobrés a cent euros la peça!)

La veritat és que quan vaig engegar el blog vaig pensar que seria un blog eminentment literari dedicat tan sols a això: a comentar llibres amb els blocaires em llegissin i deixar algun escrot, vull dir, escrit propi (en què deuria estar pensant!) de tant en tant (Silver, no m’oblido de tu!). Evidentment, la criatura -per sorpresa meva i per desgràcia, vostra- ha derivat cap a altres camins més prosaics, frikis i marranots.

En fi, pèls que us heu apuntat tard a la festa, relaciono aquí els 50 títols per si voleu saber que pensa un veí d’escala lletraferit del que es fa i es desfà per aquests mons. Per ordre ascendent. Al contrari del cadàver exquisit aquell que ja estem a punt d’acabar!

[Em sembla que això de fer tants post retrospectius és que m’està agafant la depre de la tardor. I que els 50 pots no seran que vaig cap els 50 tacos? Serà greu, doctor?]

01. Lolita Bosch. Qui vam ser

02. Emili Rosales. La ciutat invisible

03. Alfred Bosch. Inquisitio

04. Isabel Clara Simó i Isabel Segura. Ruta de dones

05. Sergi Pàmies. Si menges una llimona sense fer ganyotes

06. Ford Madox Ford. El bon soldat

07. Italo Calvino. El baró rampant

08. Haruki Murakami. Kafka a la platja

09. Julià Guillamon. La ciutat interrompuda

10 a 12. Juan Marsé. Últimas tardes con Teresa; Maria Jaén. Amorrada al piló i Alessandro Baricco. Seda

13. Almudena Grandes. Atlas de geografia humana

14. Javier Marías. Tu rostro mañana (I). Fiebre y lanza

15. Ryszard Kapuscinsky. Ében

16. Isabel-Calra simó. El caníbal

17. John Boyne. El noi del pijama a ratlles

18. Joan Margarit. Casa de misericòrdia

19. Khaled Josseini. Cometas en el cielo

20. Ádam Bodor. La visita del arzobispo

21. Imma Monsó. Un home de paraula

22. Pere Rovira. L’amor boig

23. Josep M. Huertas. Mites i gent de Barcelona

24. Lluïsa Forrellad. Foc latent

25. Martí Gironell. El pont dels jueus

26. Sebastià Alzamora. La pell i la princesa

27. Pons Ponç. Salobre

28. Josep M. Planes. Els gànsters de Barcelona

29. José Saramago. Ensayo sobre la lucidez

30. Mònica Zgustova. La dona silenciosa

31. Juli Vallmitjana. La xava

32. J.D. Salinger. El vigilant en el camp de sègol

33. Mercedes Abad. El vecino de abajo

34. Miquel Bauçà. Carrer Marsala

35. Haruki Murakami. Tokyo blues

36. David Madí. Democràcia a sang freda

37. Jaume Cabré. Les veus de Pamano

38. Noah Gordon. El celler

39. Montserrat Abelló. Memòria de tu i de mi

40. Ramon J. Sender. Réquiem por un campesino español

41. Paul Auster. Trilogia de Nova York

42. Vicenç Villatoro. La ciutat del fum

43. Toni Ibañez (coord.) La catosfera literària

44. Toni Sala. Petita crònica d’un professor a secundària

45. Philip Roth. Elegía

46. Manuel Baxauli. L’home dibuixat

47. Sebastià Sorribas. Barri xino

48. Tracy Chevalier. El azul de la virgen

49. Marc Pastor. La mala dona

50. Neus Arqués. Un hombre de pago

51. Enrique Vila-Matas: El mal de Montano

52. Joan Miquel Oliver: La misteri de l'amor

53. Susanna Rafart: Baies

54. Carlos Ruiz Zafón: El juego del ángel

55. Jesús M. Tibau: El vertigen del trapezista

56. Carles Catell. I...

57. Paul Auster: El Palau de la Lluna

58. Francisco Madrid: Sangre en Atarazanas

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

18 de març del 2008

De cinema (vuit): Cometas en el cielo

Vaig fer la ressenya del llibre fa un temps. Si en voleu saber la trama, l'haureu heu de llegir. I si en voleu tenir més informació cliqueu aquí. No la repetiré, que em canso. Ara, tan sol faré el comentari de la peli. I començaré dient que em malfio sempre de les adaptacions cinematogràfiques de les obres literàries. Però és, clar, avui dia molts escriptors ja escriuen en clau de guió cinematogràfic; és a dir, que ja pensen en la peli que se’n farà. Aquest és un exemple clar.

Però que els llibres tinguin un lectura fílmica no vol dir que segueixin el mateix llenguatge i per tant, els resultats són desiguals. Aquest és un cas evident, per mi. Quan llegim sempre ens fem una imatge “mental” de com son els personatges i els paisatges que l’escriptor descriu. En el cas dels paisatges –i segurament influenciat per les imatges que ens arriben dels telenotícies–, la clava. El Kabul que surt a l’inici (cosmopolita, divers, alegre) en contrast radical amb el Kabul desèrtic, miserable, tristíssim dels talibans, és tal com en pensava. En el cas dels personatges; però, no hi veig el mateix. La peli em sembla amb un evident manca de ritme; que avança a talls amb punts d’inflexió més o menys reeixits (la lapidació, la violació,...) No deuria ser fàcil filmar certes escenes en un entorn islàmic (la peli està filmada a Afganistan mateix). De tots els protagonistes, Hassan, el nen hazara, l'amic d'Amin, pastun; em sembla el més versemblant. La resta, senzillament correctes. La peli, molt “holywoodiana”, és força fidel a l’obra tot i que, per força, és deixa escenes al tinter.

Jo em quedo amb el llibre.

PS
I al cinema, vaig veure que aviat s’estrenarà Seda, una altra peli basada en un llibre de culte. En aquest cas, un LLIBRE en majúscules. Alguna cosa en vaig dir fa temps, també. I ja m’imagino que tampoc m’agradarà la peli.

PPS
I us recordo que el cadàver exquisit seguiex viu. Estem només al setè esglaó i n'hi ha 43! A veure si espavilem, caram! O m'he de posar seriós?

PPPS
Perquè tampoc cal dir que imagino que les HV veïnals seguexien el seu curs habitual? Ara ja les hauria de tenir, fa dies, el segon membre de cada escala!!!

Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

27 de juliol del 2007

De lectura (19): "Cometas en el cielo", de Khaled Hosseini

"Tal vez sea injusto pero a veces lo que sucede en unos días, incluso en un solo día, puede canviar el curso de una vida."

Cert. El destí és imprevisible. Un història bastida sobre el remordiment i el sentiment de culpa. Amir és un noi pastun, de dotze anys, de vocació sunita; orfe de mare en morir aquesta quan va donar a llum. Només té a Baba, el seu pare, un ric comerciant de Kabul; un home just, admirat i respectat per la comunitat però distant i fred amb el seu fill. Viuen amb ells, l’Alí, de l’ètnia hazara (un poble secularment sotmès a l’Afganistan), un antic servent de Baba, també orfe i abandonat per la seva dona (Sanaubar) quan va néixer el seu fill, en Hassan. Aquest neix amb el llavi “leperino” (com es diu això en català?), i és un any més petit que Amir. Serà el seu criat i, alhora, el seu company de jocs inseparable. Amir, amb tot, sempre se sent gelós de l’atenció que li dispensa, sorprenentment, el seu pare a Hassan.

La vida transcorre plàcida a la Kabul de 1975 . Una ciutat animosa, en expansió; bolcada als concursos d’estels que s’hi realitza cada any. Guanyar-lo significa glòria i prestigi. Amir i Hassan decideixen participar i guanyar-lo. Però cadascú des de la seva situació social inamovible: amo i servent. Amir, vol guanyar-se l’admiració del progenitor vol demostrar que és ell realment l’escollit, i voldrà guanyar, en honor seu, el concurs d’estels. I ho fa, gràcies al suport i abnegació del seu amic Hassan.
Però el mateix dia, que ha de ser de glòria i felicitat per haver guanyat el concurs, s’esdevé un fet inesperat; brutal, colpidor, que marcarà la relació futura dels dos amics per sempre més. La covardia del més fort toparà amb la força moral del desvalgut. Una lliçó de fermesa i integritat moral que Amir no sabrà entendre fins molts anys més tard. I aquest sentiment de culpa, l’acompanyarà la resta de la seva vida.
En la fugida de Kabul per l'entrada dels talibans, i camí del seu exili a Nord-amèrica, Amir deixarà enrera una casa, una infantesa, i un amic i s’endurà un record que el tormentarà sempre. Però tindrà una oportunitat de redempció, quan anys més tard, ja casat, un antic soci del seu pare, Rahim Kan, el seu antic padrí, el farà cridar al seu costat. Està a punt de morir i abans li vol revelar un gran secret. El gran secret de la seva existència.
Evidentment passen moltes altres coses al llibre. Les baralles amb els amics d’escola; les festes d’aniversari; les tradicions afganeses i les complicades relacions d’honor i vassallatge; els perills de la fugida al país veí; la duresa de la vida americana; l’enamorament i casori d’Amir amb Soraya, una exiliada pastun, filla d’un ex-general acomodat en la nostàlgia del passat i l’exili; la descoberta de l’amor i el desamor; l’ascens dels talibans; el retrobament amb Assef, antic company d’escola i ara dirigent del nou moviment radical,...
Moltes coses, sí, però en essència, el llibre és el procés per la redempció d’una culpa; immers en un context històric convuls. Però desenganyeu-vos: no entendreu res del rerafons polític del país. Us imaginareu, sí, el seu modus de vida i copsareu la brutalitat d’un règim irracional que, fent una lectura radical de l'Alcorà i la sharia; mata i assassina la gent sense cap altre motiu que una mirada a destemps. Un moviment complex, aquest dels talibans...

Entendreu., potser, com se sent un immigrant en país estrany i com l¡American way of life, va prenent forma en el cor d'un afgà que no vol perdre els orígens. I potser us emocionarà el sentit del retorn, de la retrobada, del coneixement de la història i l’assumpció del passat, recobert per un secret inconfessable. Una novel·la que, com diu Isabel Allende a la camisa de la coberta, “Una extraordina novela hecha con todos los temas de la literatura y la vida: el amor, el honor, la culpa, el miedo y la rendención”.

Sí; té tots aquest elements; però jo no sé si és una “extraordinària novel.la”. Diria que correcta; entretinguda; excitant a voltes; però molt “americana” en la seva factura i estructura interna per convertir-la en un best-seller.
No puc dir gaire més, perquè si no us desvetllo la trama i no es tracta d’això. No m’estranyaria gens que se’ns fes una pel·lícula algun dia. Té la cadència fílmica necessària: felicitat inicial, drama, fugida, noves arrels, amor, retorn, desenllaç. Feliç? Ja m’ho direu. Recomanable lectura de platja o piscina, sense més pretensios.